Per utilitzar Debian, cal d'instal·lar-lo en un ordinador; aquesta tasca és duta a terme pel programa debian-installer. Una instal·lació adequada implica moltes operacions. Aquest capítol els ressegueix en ordre cronològic.
La instal·lació requereix 256 MB de RAM («Random Access Memory» o memòria d'accés aleatori) i almenys 2 GB d'espai de disc dur. Tots els ordinadors a Falcot compleixen aquests requeriments. Cal notar, però, que aquestes números s'apliquen a la instal·lació d'un sistema molt limitat sense un escriptori gràfic. Es recomana un mínim d'2 GB de RAM i 10 GB d'espai de disc dur per a una estació de treball bàsica d'escriptori d'oficina.
4.1. Mètodes d'instal·lació
Un sistema Debian es pot instal·lar des de diversos tipus de suports, sempre que la BIOS/UEFI (see
NOTA UEFI, un reemplaçament modern per la BIOS) ho permeti. Per exemple, podeu arrencar amb un CD-ROM, un llapis USB, o fins i tot a través de la xarxa.
4.1.1. Instal·lació des d'un CD-ROM/DVD-ROM
El mètode d'instal·lació més utilitzat és des d'un CD-ROM (o DVD-ROM, que es comporta exactament de la mateixa manera): l'ordinador s'inicia des d'aquest mitjà, i el programa d'instal·lació pren el control.
Various CD-ROM families have different purposes: netinst (network installation) contains the installer and the base Debian system; all other programs are then downloaded. Its “image”, that is the ISO-9660 filesystem that contains the exact contents of the disk, takes up about 310 to 780 MB (depending on the architecture). On the other hand, the complete set offers all packages and allows for installation on a computer that has no Internet access; it requires around 21 DVD-ROMs (or 5 Blu-ray disks). There is no more official CD-ROMs set as they were really huge, rarely used and now most of the computers use DVD-ROMs as well as CD-ROMs. But the programs are divided among the disks according to their popularity and importance; the first disk will be sufficient for most installations, since it contains the most used software.
There is a last type of image, known as mini.iso, which is only available as a by-product of the installer. The image only contains the minimum required to configure the network and everything else is downloaded (including parts of the installer itself, which is why those images tend to break when a new version of the installer is released). Those images are usually smaller than 100MB, and they can be found on the normal Debian mirrors under the dists/release/main/installer-arch/current/images/netboot/ directory.
Per obtenir imatges de CD-ROM de Debian, per descomptat, les podeu descarregar i gravar-les en disc. També es poden comprar i, per tant, proporcionar una mica de suport financer al projecte. Comproveu el lloc web per veure la llista de proveïdors d'imatges DVD-ROM i els llocs de descàrrega.
4.1.2. Arrencada des d'un llapis USB
Atès que la majoria dels ordinadors són capaços d'arrencar des de dispositius USB, també podeu instal·lar Debian des d'un llapis USB (que no és més que un petit disc de memòria «flash»).
El manual d'instal·lació explica com crear un llapis USB que contingui el debian-installer. El procediment és molt senzill perquè les imatges ISO per a i386 i amd64 són imatges híbrides que poden arrencar des d'un CD-ROM així com des d'un llapis USB.
You must first identify the device name of the USB key (ex: /dev/sdb); the simplest means to do this is to check the messages issued by the kernel using the dmesg command. Then you must copy the previously downloaded ISO image (for example, debian-12.0.0-amd64-netinst.iso) with the command cat debian-12.0.0-amd64-netinst.iso >/dev/sdb; sync. This command requires administrator rights, since it accesses the USB key directly and blindly erases its content.
Una explicació més detallada està disponible al manual d'instal·lació. Entre altres coses, descriu un mètode alternatiu de preparació d'un llapis USB que és més complexa, però que us permet personalitzar les opcions predeterminades de l'instal·lador (les establertes a la línia d'ordres del nucli).
4.1.3. Instal·lant a través de l’arrencada en xarxa
Molts BIOS permeten engegar directament des de la xarxa mitjançant la descàrrega d'un nucli i una imatge de sistema de fitxers mínima. Aquest mètode (que té diversos noms, com ara engegada
PXE o
TFTP) pot ser un salvavides si l'ordinador no té un lector de CD-ROM, o si la BIOS no pot arrencar des d'aquest mitjà.
Aquest mètode d'instal·lació funciona en dues passes. En primer lloc, mentre arrenca l'ordinador, la BIOS (o la targeta de xarxa) emet una sol·licitud BOOTP/DHCP per adquirir automàticament una adreça IP. Quan un servidor BOOTP o DHCP retorna una resposta, inclou un nom de fitxer, així com la configuració de xarxa. Després d'haver configurat la xarxa, l'ordinador client emet una sol·licitud TFTP (de «Trivial File Transfer Protocol», Protocol Trivial per a la Transferència d'Arxius) per a un fitxer el nom del qual s'indicava prèviament. Un cop adquirit aquest arxiu, s'executa com si fos un gestor d'arrencada. Això llavors llança el programa d'instal·lació de Debian, que s'executa com si estigués funcionant des del disc dur, un CD-ROM, o un llapis USB.
Tots els detalls d'aquest mètode estan disponibles la guia d'instal·lació (a la secció «Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP»).
4.1.4. Altres mètodes d'instal·lació
També cal assenyalar que l'instal·lador pot carregar i executar un servidor SSH i, per tant, proporciona la capacitat d'instal·lar Debian remotament a través d'una sessió SSH. Les notes de llançament també descriuen com executar l'instal·lador des d'un sistema existent utilitzant grub per reemplaçar-lo completament.
