L'eina de partició guiada ofereix tres mètodes de particionat, que corresponen a usos diferents.

El primer mètode s'anomena «Tots els fitxers en una partició». Tot l'arbre del sistema de Linux s'emmagatzema en un sistema de fitxers únic, corresponent al directori arrel /. Aquestparticionat simple i robust encaixa perfectament per als sistemes personals o d'un sol usuari. De fet, es crearan dues particions: la primera albergarà el sistema complet, i la segona la memòria virtual («swap»).

El segon mètode, "Partició /home separada", és similar, però divideix la jerarquia de fitxers en dos: una partició conté el sistema Linux (/), i la segona conté els "directoris «home»" (és a dir, les dades d'usuari, en fitxers i subdirectoris disponibles sota /home/).

L'últim mètode de particionat, anomenat "Particions /home, /var, i /tmp separades", és apropiat per a servidors i sistemes multiusuari. Divideix l'arbre de fitxers en moltes particions: a més de les particions arrel (/) i la dels comptes d'usuari (/home/), també crea particions per a dades de programari de servidor (/var/), i per als fitxers temporals (/tmp/). Aquestes divisions tenen diversos avantatges. Els usuaris no poden bloquejar el servidor consumint tot l'espai disponible del disc dur (només poden omplir /tmp/ i /home/). Les dades dels dimonis («daemon» en anglès), especialment els registres, ja no es poden colapsar la resta del sistema.

Després de triar el tipus de les particions, el programari calcula un suggeriment, i el descriu a la pantalla; l'usuari pot modificar-lo si cal. En particular podeu triar un altre sistema de fitxers si l'opció estàndard (ext4) no és apropiada. En la majoria dels casos, però, el particionat proposat és raonable i es pot acceptar seleccionant l'entrada «Finalitza el particionat i escriu els canvis al disc».

El particionat manual ofereix una major flexibilitat, permetent a l'usuari triar el propòsit i la mida de cada partició. A més, aquest mode és imprescindible si voleu utilitzar RAID via programari.

La primera pantalla mostra els discos disponibles, les seves particions i qualsevol espai lliure existent que encara no s'hagi particionat. Podeu seleccionar cada element que es mostra; prement la tecla Enter es mostrarà una llista de possibles accions.

Podeu esborrar totes les particions d'un disc en seleccionar-lo.

Quan seleccioneu espai lliure en un disc, podeu crear-hi manualment una partició nova. També podeu fer-ho amb la partició guiada, que és una solució interessant per a un disc que ja conté un altre sistema operatiu, però que podeu voler dividir per a Linux d'una manera estàndard. Vegeu Secció 4.2.13.1, «Particionat guiat» per a més detalls sobre el particionat guiat.

Quan es tria una partició, es pot indicar com s'utilitzarà:

Alguns tipus de RAID permeten la duplicació de la informació desada en discos durs per prevenir la pèrdua de dades en cas d'un problema de hardware d'un d'ells. El RAID de nivell 1 manté una còpia simple idèntica («mirror» o mirall) d'un disc dur en un altre disc, mentre que el RAID de nivell 5 o 6 reparteix dades redundants en diversos discos, permetent així la reconstrucció completa d'un disc que falli.

Només descriurem el RAID de nivell 1, que és el més senzill d'implementar. El primer pas inclou crear dues particions de la mateixa mida en dos discos durs diferents, i etiquetar-les com a “volum físic per a RAID”.

Després heu de triar «Configura el RAID via programari» a l'eina de particionat per combinar aquestes dues particions en un nou disc virtual i seleccionar «Crea un dispositiu MD» a la pantalla de configuració. Llavors heu de respondre una sèrie de preguntes sobre aquest nou dispositiu. La primera pregunta es refereix al nivell de RAID a utilitzar, que en el nostre cas serà "RAID1". La segona pregunta es refereix al nombre de dispositius actius — dos en el nostre cas, que és el nombre de particions que cal incloure en aquest dispositiu MD. La tercera pregunta fa referència al nombre de dispositius de recanvi — 0; no hem planejat tenir cap disc addicional per fer-se càrrec d'un possible disc defectuós. La darrera pregunta requereix que escolliu les particions per al dispositiu RAID — aquestes serien les dues que hem deixat a banda per a aquest propòsit (assegureu-vos que només seleccioneu les particions que esmentin explícitament «raid»).

Tornant al menú principal, apareix un nou disc virtual "RAID". Aquest disc es presenta amb una sola partició que no es pot eliminar, però la podem triar per a utilitzar (com qualsevol altra partició).

Per a més detalls sobre les funcions RAID, consulteu Secció 12.1.1, «RAID per software».

LVM us permet crear particions "virtuals" que s'escampen per diversos discs. Els beneficis són dobles: la mida de les particions ja no està limitada pels discs individuals sinó pel seu volum acumulatiu, i podeu canviar la mida de les particions existents en qualsevol moment, possiblement després d'afegir un disc addicional quan sigui necessari.

LVM utilitza una terminologia particular: una partició virtual és un "volum lògic", que forma part d'un "grup de volums", o una associació de diversos "volums físics". Cada un d'aquests termes correspon a una partició "real" (o un dispositiu de RAID via programari).

Aquesta tècnica funciona d'una manera molt senzilla: cada volum, ja sigui físic o lògic, es divideix en blocs de la mateixa mida, que es fan per correspondre per LVM. L'addició d'un disc nou causarà la creació d'un nou volum físic, i aquests blocs nous es poden associar a qualsevol grup de volums. Totes les particions del grup de volums que així s'expandeixen tindran espai addicional en el qual es poden estendre.

L'eina de particionat configura LVM en diversos passes. Primer heu de crear en els discs existents les particions que seran «volums físics per a LVM». Per activar LVM, heu d'escollir “Configureu el gestor de volums lògics (LVM)”, llavors a la mateixa pantalla de configuració “Crear un grup de volums”, al qual associareu els volums físics existents. Finalment, podeu crear volums lògics dins d'aquest grup de volums. Tingueu en compte que el sistema de particions automàtic pot realitzar tots aquests passos automàticament.

En el menú de particionat cada volum físic apareixerà com un disc amb una sola partició que no es pot eliminar, però que podeu utilitzar com vulgueu.

L'ús de LVM es descriu amb més detall a Secció 12.1.2, «LVM».

Per garantir la confidencialitat de les vostres dades, per exemple en cas de pèrdua o robatori del vostre ordinador o un disc dur, és possible encriptar les dades en algunes particions. Aquesta característica es pot afegir sota qualsevol sistema de fitxers, ja que, pel que fa a LVM, Linux (i més particularment el controlador dm-crypt) utilitza el mapejador de dispositius («Device Mapper») per crear una partició virtual (el contingut de la qual està protegit) basada en una partició subjacent que emmagatzemarà les dades en un format encriptat (gràcies a LUKS, configuració unificada de claus en Linux o en anglès «Linux Unified Key Setup», un format estàndard que permet l'emmagatzematge de dades encriptades així com meta-informació que indica els algorismes d'encriptació utilitzats).

Per crear una partició encriptada, primer heu d'assignar una partició disponible per a aquest propòsit. Per fer-ho, selecciona una partició i indica que s'utilitzarà com a "volum físic per a l'encriptatge". Després de particionar el disc que contindrà el volum físic, trieu «Configura els volums encriptats». El programari llavors proposarà inicialitzar el volum físic amb dades aleatòries (fent que la localització de les dades reals sigui més difícil), i us demanarà que introduïu una “frase d'encriptació”, que haureu d'introduir cada vegada que arrenqueu l'ordinador per tal d'accedir al contingut de la partició encriptada. Un cop aquest pas s'ha completat, i heu tornat al menú d'eines de partició de particions, estarà disponible una nova partició en un "volum encriptat", que després podreu configurar com qualsevol altra partició. En la majoria dels casos, aquesta partició s'utilitza com a volum físic per a LVM per protegir diverses particions (volums lògics LVM) amb la mateixa clau d'encriptatge, inclosa la partició d'intercanvi (vegeu la barra lateral SEGURETAT Partició d'intercanvi encriptada).