Capítol 13. Estació de treball

Ara que el desplegaments de servidors estan llestos, els administradors poden centrar-se en instal·lar les estacions de treball individuals i crear una configuració típica.

13.1. Configuració del servidor X11

Un breu recordatori: X.org és el component de programari que permet a les aplicacions gràfiques mostrar finestres a la pantalla. Inclou un controlador que fa un ús eficient de la targeta de vídeo. Les característiques ofertes a les aplicacions gràfiques s'exporten a través d'una interfície estàndard, X11 (Bullseye conté la versió X11R7.7).

PERSPECTIVA X11, XFree86 i X.org

X11 és el sistema gràfic més utilitzat en sistemes de tipus Unix (també està disponible per a Windows i Mac OS). En sentit estricte, el terme “X11” només es refereix a una especificació de protocol, però també s'utilitza a la pràctica per referir-se a la implementació.

L'X11 va tenir un començament difícil, però la dècada de 1990 va veure emergir XFree86 com la implementació de referència perquè era programari lliure, portable i mantingut per una comunitat col·laborativa. No obstant això, la taxa d'evolució es va reduir a poc a poc mentre que el programari només guanyava nous controladors. Aquesta situació, juntament amb un canvi de llicència molt controvertit, va menar a la bifurcació d'X.org el 2004. Aquesta és ara la implementació de referència, i Debian Bullseye utilitza X.org versió 7.7.

Les versions actuals d'X.org són capaces de detectar automàticament el maquinari disponible: això s'aplica a la targeta de vídeo i el monitor, així com teclats i ratolins; de fet, va tant bé que el paquet ja no crea un fitxer de configuració /etc/X11/xorg.conf.

La configuració del teclat està configurada actualment a /etc/default/keyboard. Aquest fitxer s'utilitza tant per configurar la consola de text com la interfície gràfica, i és gestionat pel paquet keyboard-configuration. Els detalls sobre la configuració de la disposició del teclat estan disponibles a Secció 8.1.2, «Configurar el teclat».

El paquet xserver-xorg-core proporciona un servidor X genèric, tal com l'utilitzen les versions 7.x d'X.org. Aquest servidor és modular i utilitza un conjunt de controladors independents per gestionar els diferents tipus de targetes de vídeo. La instal·lació d'xserver-xorg assegura que el servidor i almenys un controlador de vídeo estan instal·lats.

Tingueu en compte que si la targeta de vídeo detectada no és gestionada per cap dels controladors disponibles, X.org intenta utilitzar els controladors vesa i fbdev. VESA és un controlador genèric que hauria de funcionar a tot arreu, però amb capacitats limitades (menys resolucions disponibles, sense acceleració de maquinari per a jocs ni efectes visuals per a l'escriptori, etc.) mentre que fbdev funciona a sobre del dispositiu «framebuffer» del nucli. Actualment el servidor X pot executar-se sense cap privilegi administratiu (això solia ser necessari per poder configurar la pantalla) i el seu fitxer de registre s'emmagatzema al directori d'inici de l'usuari en /.local/share/xorg/Xorg.0.log mentre que /var/log/Xorg.0.log per a servidors X iniciat amb privilegis d'administrador i per a versions més antigues de Debian 9 Stretch. Aquest fitxer de registre és on cal mirar per saber el controlador que s'està utilitzant actualment. Per exemple, el següent fragment coincideix amb el que el controlador intel emet quan és carregat:

(==) Matched nouveau as autoconfigured driver 0
(==) Matched modesetting as autoconfigured driver 1
(==) Matched fbdev as autoconfigured driver 2
(==) Matched vesa as autoconfigured driver 3
(==) Assigned the driver to the xf86ConfigLayout
(II) LoadModule: "intel"
(II) Loading /usr/lib/xorg/modules/drivers/intel_drv.so
(II) Module intel: vendor="X.Org Foundation"

EXTRA Controladors propietaris

Alguns fabricants de targetes de vídeo (especialment NVIDIA) es neguen a publicar les especificacions de maquinari que serien necessàries per implementar uns bons controladors lliures. No obstant això, proporcionen controladors propietaris que permeten utilitzar el seu maquinari. Aquesta política és nefasta, perquè fins i tot quan existeix el controlador proporcionat, normalment no està tan polit com hauria de ser; i, cosa que és més important, no segueix necessàriament les actualitzacions de X.org, que poden fer que el controlador disponible més recent es carregui correctament (o no es carregui en absolut). No podem acceptar aquest comportament, i us recomanem evitar aquests fabricants i afavorir els fabricants més cooperatius.

Si tot i així acabeu amb una targeta d'aquestes, trobareu els paquets necessaris a la secció non-free: nvidia-driver per a targetes NVIDIA. Requereix un mòdul de kernel que coincideixi. La compilació del mòdul es pot automatitzar instal·lant el paquet nvidia-kernel-dkms (per a NVIDIA).

El projecte nouveau té com a objectiu desenvolupar un controlador de programari lliure per a targetes NVIDIA i és el controlador per defecte que es carrega per a aquestes targetes a Debian. En general, el seu conjunt de funcions i el seu rendiment no arriben als del controlador propietari. En la defensa dels desenvolupadors, hauríem d'esmentar que la informació requerida només es pot recopilar mitjançant l'enginyeria inversa, la qual cosa dificulta les coses. Els controladors lliures per a targetes de vídeo ATI, anomenats radeon i amdgpu, són molt millors en aquest sentit, encara que sovint requereixen microprogramari no lliure del paquet firmware-amd-graphics.