La xarxa es configura automàticament durant la instal·lació inicial. Si s'instal·la el Network Manager (que és generalment el cas en les instal·lacions d'escriptori complet), llavors podria ser que no es requereixi cap configuració (per exemple, si us baseu en DHCP amb una connexió per cable i no teniu requisits específics). Si es requereix configurar (per exemple, per a una interfície WiFi), llavors es crearà el fitxer apropiat a /etc/NetworkManager/system-connections/
.
Si el Network Manager no està instal·lat, llavors l'instal·lador configurarà
ifupdown creant el fitxer
/etc/network/interfaces
. Una línia que comença amb
auto
proporciona una llista d'interfícies que es configuraran automàticament a l'arrencada pel servei
networking
. Quan hi ha moltes interfícies, és una bona pràctica mantenir la configuració en diferents fitxers dins d'
/etc/network/interfaces.d/
com es descriu a la barra lateral
TORNAR A LES BASES Directoris acabats en .d
.
En un context de servidor, ifupdown és, per tant, l'eina de configuració de xarxa que normalment tindreu. Per aquest motiu l'abordarem en les següents seccions. Per a més informació sobre la sintaxi del fitxer de configuració, llegiu interfaces(5).
Alternatives to the mentioned packages are netplan
and systemd-networkd
, which should be mentioned here. They are often used by cloud hosters and providers of virtual private servers. Please read their manual pages if you are planning on using them.
8.2.1. Interfície Ethernet
Si l'ordinador té una targeta Ethernet, la xarxa IP que hi està associada s'ha de configurar triant un d'entre dos mètodes. El mètode més senzill és la configuració dinàmica amb DHCP, i requereix un servidor DHCP a la xarxa local. Pot indicar un nom d'amfitrió («hostname») desitjat, corresponent a la configuració del hostname
a l'exemple següent. El servidor DHCP envia els paràmetres de configuració per a la xarxa apropiada.
Exemple 8.1. Configuració DHCP
auto enp0s31f6
iface enp0s31f6 inet dhcp
hostname arrakis
Una configuració “estàtica” ha d'indicar la configuració de xarxa d'una manera fixa. Això inclou almenys l'adreça IP i la màscara de subxarxa; les adreces de xarxa i de difusió també es llisten de vegades. S'especificarà com a «gateway» un encaminador que connecta amb l'exterior.
Exemple 8.2. Configuració estàtica
auto enp0s31f6
iface enp0s31f6 inet static
address 192.168.0.3/24
broadcast 192.168.0.255
network 192.168.0.0
gateway 192.168.0.1
8.2.2. Interfície sense fils
Getting wireless network cards to work can be a bit more challenging. First of all, they often require the installation of proprietary firmwares. Then wireless networks rely on cryptography to restrict access to authorized users only, this implies storing some secret key in the network configuration. Let's tackle those topics one by one.
8.2.2.1. Instal·lació de microprogramaris necessaris
First you have to enable the non-free-firmware repository in APT's sources.list file: see
Secció 6.1, «Omplint el fitxer sources.list
» for details about this file. Many firmware are proprietary and are thus located in this repository. You can try to skip this step if you want, but if the next step doesn't find the required firmware, retry after having enabled the non-free section.
Then you have to install the appropriate firmware-*
packages. If you don't know which package you need, you can install the isenkram package and run its isenkram-autoinstall-firmware
command. The packages are often named after the hardware manufacturer or the corresponding kernel module: firmware-iwlwifi for Intel wireless cards, firmware-atheros for Qualcomm Atheros, firmware-realtek for Realtek, etc. A reboot is then recommended because the kernel driver usually looks for the firmware files when it is first loaded and no longer afterwards.
8.2.2.2. Entrades sense fils específiques a /etc/network/interfaces
ifupdown és capaç de gestionar les interfícies sense fil, però necessita l'ajuda del paquet wpasupplicant que proporciona la integració necessària entre ifupdown i l'ordre wpa_supplicant
utilitzada per configurar les interfícies sense fil (quan s'utilitza encriptació WPA/WPA2). L'entrada típica a /etc/network/interfaces
s'ha d'estendre amb dos paràmetres addicionals per especificar el nom de la xarxa sense fil (també conegut com a SSID) i la clau precompartida (en anglès «Pre-Shared Key» o PSK).
Exemple 8.3. Configuració de DHCP per a una interfície sense fils
auto wlp4s0
iface wlp4s0 inet dhcp
wpa-ssid Falcot
wpa-psk ccb290fd4fe6b22935cbae31449e050edd02ad44627b16ce0151668f5f53c01b
El paràmetre wpa-psk
pot contenir la contrasenya en text a la vista o la seva versió hashed generada amb wpa_passphrase SSID contrasenya
. Si utilitzeu una connexió sense fils no encriptada, hauríeu de posar una entrada wpa-key-mgmt NONE
en lloc de l'entrada wpa-psk
. Per obtenir més informació sobre les possibles opcions de configuració, consulteu /usr/share/doc/wpasupplicant/README. Debian.gz
.
En aquest punt, hauríeu de considerar restringir els permisos de lectura a /etc/network/interfaces
a només l'usuari «root» perquè el fitxer conté una clau privada a la qual no tots els usuaris hi haurien de tenir accés.
8.2.3. Connectar amb PPP a través d'un mòdem PSTN
Una connexió punt a punt (PPP) estableix una connexió intermitent; aquesta és la solució més comuna per a les connexions fetes amb un mòdem telefònic ("Mòdem PSTN", ja que la connexió passa a través de la xarxa de telefonia pública commutada).
Una connexió amb mòdem telefònic requereix un compte amb un proveïdor d'accés, incloent un número de telèfon, nom d'usuari, contrasenya i, de vegades, el protocol d'autenticació que s'utilitzarà. Aquesta connexió es configura utilitzant l'eina pppconfig
al paquet Debian amb el mateix nom. Per defecte, configura una connexió anomenada provider
(com a proveïdor, «provider» en anglès, de serveis d'Internet). Quan hi hagi dubtes sobre el protocol d'autenticació, trieu PAP: és ofert per la majoria dels proveïdors de serveis d'Internet.
Després de la configuració, és possible connectar utilitzant l'ordre pon
(donant-li el nom de la connexió com a paràmetre, quan el valor predeterminat de provider
no sigui l'apropiat). L'enllaç es desconnecta amb l'ordre poff
. Aquestes dues ordres poden ser executades per l'usuari «root», o per qualsevol altre usuari, sempre que estigui al grup dip
.
8.2.4. Connectar a través d'un mòdem ADSL
El terme genèric “mòdem ADSL” cobreix una multitud de dispositius amb funcions molt diferents. Els mòdems que són més senzills d'utilitzar amb Linux són aquells que tenen una interfície Ethernet (i no només una interfície USB). Aquests tendeixen a ser populars; la majoria dels proveïdors de serveis d'Internet ADSL presten (o lloguen) una “caixa” amb interfícies Ethernet. Depenent del tipus de mòdem, la configuració necessària pot variar àmpliament.
8.2.4.1. Mòdems que permeten PPPOE
Alguns mòdems Ethernet funcionen amb el protocol PPPOE («Point to Point Protocol over Ethernet» o “Protocol Punt a Punt sobre Ethernet”). L'eina pppoeconf
(del paquet amb el mateix nom) configurarà la connexió. Per fer-ho, es modifica el fitxer /etc/ppp/peers/dsl-provider
amb la configuració proporcionada i es registra la informació d'inici de sessió als fitxers /etc/ppp/pap-secrets
i /etc/ppp/chap-secrets
. Es recomana acceptar totes les modificacions que proposa.
Una vegada completada aquesta configuració, podeu obrir la connexió ADSL amb l'ordre pon dsl-provider
i desconnectar-vos amb poff dsl-provider
.
8.2.4.2. Mòdems compatibles amb PPTP
El protocol PPTP («Punt-to-Point Tunneling Protocol» o protocol de túnel punt a punt) va ser creat per Microsoft. Desplegat al principi de l'ADSL, va ser ràpidament substituït per PPPOE. Si esteu obligats a usar aquest protocol, consulteu.
Secció 10.3.4, «PPTP».
8.2.4.3. Mòdems que admeten DHCP
Quan un mòdem està connectat a l'ordinador amb un cable Ethernet (cable creuat) normalment configureu una connexió de xarxa per DHCP a l'ordinador; el mòdem actua automàticament com una passarel·la per defecte i s'ocupa de l'encaminament (significant que gestiona el trànsit de xarxa entre l'ordinador i Internet).
La majoria dels “encaminadors ADSL” del mercat es poden utilitzar d'aquesta manera, igual que la majoria dels mòdems ADSL proporcionats pels proveïdors de serveis d'Internet.
8.2.5. Configuració automàtica de la xarxa per a usuaris itinerants
Molts enginyers de Falcot tenen un ordinador portàtil que, amb finalitats professionals, també utilitzen a casa. La configuració de xarxa que s'ha d'utilitzar difereix segons la ubicació. A casa, pot ser una xarxa wifi (protegida per una clau WPA), mentre que el lloc de treball s'utilitza una xarxa cablejada per a més seguretat i més amplada de banda.
Per evitar haver de connectar o desconnectar manualment les interfícies de xarxa corresponents, els administradors van instal·lar el paquet network-manager en aquestes màquines itinerants. Aquest programari permet a un usuari canviar fàcilment d'una xarxa a una altra utilitzant una petita icona que es mostra a l'àrea de notificació del seu escriptori gràfic. En fer clic en aquesta icona es mostra una llista de xarxes disponibles (tant amb com sense fil), de manera que simplement poden triar la xarxa que volen utilitzar. El programa desa la configuració de les xarxes a les quals l'usuari ja s'ha connectat, i automàticament canvia a la millor xarxa disponible quan la connexió actual cau.
Per tal de fer-ho, el programa està estructurat en dues parts: un dimoni que s'executa com a «root» gestiona l'activació i la configuració de les interfícies de xarxa, i una interfície d'usuari que controla aquest dimoni. PolicyKit gestiona les autoritzacions necessàries per controlar aquest programa i Debian va configurar PolicyKit de manera que els membres del grup netdev puguin afegir o canviar les connexions del Network Manager.
Network Manager knows how to handle various types of connections (DHCP, manual configuration, local network), but only if the configuration is set with the program itself. This is why it will systematically ignore all network interfaces in /etc/network/interfaces
and /etc/network/interfaces.d/
for which it is not suited. Since Network Manager doesn't give details when no network connections are shown, the easy way is to delete from /etc/network/interfaces
any configuration for all interfaces that must be managed by Network Manager. Alternatively, it can be configured to manage all devices listed in that file as well. This configuration is handled in the [ifupdown]
section of its configuration file.
Tingueu en compte que aquest programa s'instal·la per defecte quan es tria la tasca “Entorn d'escriptori” durant la instal·lació inicial.