Product SiteDocumentation Site

1.2. Els documents de la fundació

Uns pocs anys després del llançament oficial, Debian va formalitzar els principis que havia de seguir com a projecte de programari lliure. Aquesta decisió deliberadament activista permet un creixement ordenat i pacífic assegurant que tots els membres avancen en la mateixa direcció. Per esdevenir desenvolupador Debian, qualsevol candidat ha de confirmar i demostrar el seu suport i adhesió als principis establerts en els Documents de Fundació.
El procés de desenvolupament està permanentment en debat, però els Documents de Fundació tenen un suport ampli i consensuat, i per això rarament es modifiquen. La constitució de Debian també ofereix altres garanties per a la seva estabilitat: una majoria qualificada de tres quartes parts és requerida per aprovar qualsevol canvi.

1.2.1. El Compromís envers els Usuaris

El projecte té també un “contracte social”. Quin lloc ocupa un text d'aquesta mena en un projecte pensat només per al desenvolupament d'un sistema operatiu? És molt senzill: Debian treballa per als seus usuaris i, per extensió, per a la societat. Aquest contracte recull els compromisos a què el projecte es compromet. Estudiem-los amb més detall:
  1. Debian romandrà lliure al 100%.
    Aquesta és la Regla número 1. Debian és i romandrà conformat completa i exclusivament per programari lliure. Addicionalment, tot el programari desenvolupat dins el propi Debian serà lliure.

    PERSPECTIVA Més enllà del programari

    La primera versió del Contracte Social de Debian deia: “Debian romandrà al 100% com a Programari lliure”. La desaparició de la penúltima paraula (amb la ratificació de la versió 1.11 del contracte a l'abril del 2004) mostra el desig d'aconseguir la llibertat, no només en termes de programari, sinó en la documentació i en qualsevol altre element que Debian desitgi oferir amb el seu sistema operatiu.
    This change, which was only intended as editorial, has, in reality, had numerous consequences, especially with the removal of some problematic documentation. Furthermore, the increasing use of firmware in drivers poses problems: many are non-free, yet they are necessary for proper operation of the corresponding hardware. With the ratification of Version 1.2 of the contract in 2022, just before the Bookworm release, the project decided to address this issue with an addition to the last item in the contract.
  2. Restituirem a la comunitat del programari lliure.
    Qualsevol millor creada pel projecte Debian a un treball integrat a la distribució serà enviat a l'autor del treball («upstream» en anglès). En general, Debian cooperarà amb la comunitat abans que treballar aïlladament.

    COMUNITAT Autor original («upstream») o desenvolupador Debian?

    The term “upstream author” means the author(s)/developer(s) of a work, those who write and develop it. On the other hand, a “Debian developer” usually uses an existing work to transform it into a Debian package - the term (Debian or downstream) “maintainer” is better suited here.
    A la pràctica, hi pot haver encavalcaments entre ambdós rols: el manntenidor Debian pot escriure un retoc que beneficiarà a tots els usuaris del programa. En general, Debian anima a aquells qui es fan càrrec d'un paquet a Debian a involucrar-se en el desenvolupament amb l'autor original (per esdevenir, així, contribuïdors, sense quedar confinats en el rol de simples usuaris del programa). O el desenvolupador de Debian crea eines o documentació per a la distribució Debian, com ara ajudants d'empaquetament (p. ex. debhelper) o «frameworks» d'integració (p. ex. ca-certificates) i es converteix en un autor original d'aquestes creacions.
  3. No amagarem els problemes.
    Debian no és perfecte i, per tant, cada dia hi haurà nous problemes per solucionar. Debian tindrà en tot moment la base de dades d'informes d'error oberta amb accés públic. Els informes que els usuaris registrin seran de seguida visibles per tothom.
  4. Les nostres prioritats són els nostres usuaris i el programari lliure.
    This commitment is more difficult to define. Debian imposes, thus, a bias when a decision must be made, and will discard an easy solution for the developers that will jeopardize the user experience, opting for a more elegant solution, even if it is more difficult to implement. This means to take into account, as a priority, the interests of the users and free software. Multiple roles within the project are dedicated to help achieving this goal.
  5. Treballs que no assoleixin els nostres estàndards de programari lliure.
    Debian accepta i entén que els usuaris poden voler usar alguns programes que no són lliures. Aquest és el motiu pel qual el projecte permet l'ús de parts de la seva infraestructura per a distribuir paquets Debian de programari lliure que poden ser legalment redistribuïts.

    COMUNITAT A favor o en contra de la secció no lliure («non-free»)?

    El compromís de mantenir una estructura per allotjar el programari no lliure (és a dir, la secció «non-free», veieu el requadre VOCABULARY The main, contrib, non-free, and non-free-firmware archives) és freqüentment motiu de debat en la comunitat Debian.
    Els detractors argumenten que això allunya a la gent d 'equivalents fets en programari lliure, i que es contradiu amb el principi de només servir a la causa del programari lliure. Els defensors simplement diuen que la majoria del programari no lliure és «gairebé lliure», i que solen estan limitats per una o dues restriccions molestes (essent la més comuna la prohibició d'usar comercialment el programa). Al distribuir aquests programes a la branca no lliure, indirectament expliquem a l'autor que la seva creació seria més coneguda i més usada si pogués ser inclosa a la secció principal («main»). L'autor és, per tant, convidat amablement a canviar de llicència amb aquest propòsit.
    After a first and unfruitful attempt in 2004, the complete removal of the non-free section is unlikely to return to the agenda, especially since it contains many useful documents that were moved simply because they did not meet the new requirements for the main section. This is especially the case for certain software documentation files issued by the GNU project (in particular, Emacs and Make). Many modern systems further also require so called “firmware“, small binary files, which are necessary to run specific hardware. Many of these files do not meet the requirements for the main or contrib section, and thus remain “non-free“.
    In 2022, the project decided in the General Resolution (GR) 2022-003 that in upcoming releases, Debian Bookworm being the first one, the official installation media will contain all firmware files, even if non-free, to enable the use of Debian with hardware that requires such firmware. This major change was ratified with Version 1.2 of the contract.
    → https://www.debian.org/vote/2022/vote_003
    La continuada existència de la secció no lliure és, de tant en tant, font de friccions amb la Free Software Foundation, i és la raó bàsica per la qual aquesta refusa de recomanar Debian com a sistema operatiu.

1.2.2. Les Directrius sobre Programari Lliure de Debian

Aquest document de referència defineix quin programari és “prou lliure” per a ser inclòs a Debian. Si la llicència d'un programa està d'acord amb aquests principis, podrà ser inclòs a la secció principal; en cas contrari, i sempre que la redistribució estigui permesa, es podrà trobar a la secció no lliure. La secció no lliure no és oficialment part de Debian; és un servei afegit que s'ofereix als usuaris. Es pot trobar una explicació més detallada de les diferents parts de l'arxiu Debian a la barra lateral VOCABULARY The main, contrib, non-free, and non-free-firmware archives.
Més que un criteri de selecció per a Debian, aquest text es va convertir en una autoritat en matèria de programari lliure i va servir de base per a "Definició de Codi Obert" («Open Source Definition»). Històricament és doncs una de les primeres definicions formals del concepte de «programari lliure».
Les llicències GNU General Public License, BSD License i Artistic License són exemples llicències lliures tradicionals que respecten els nou punts mencionats en aquest text. Tot seguit trobareu el text tal i com està publicat al lloc web de Debian.
→ https://www.debian.org/social_contract.html#guidelines
  1. Redistribució lliure.
    La llicència d'un component de Debian no pot restringir a un tercer el poder vendre o entregar el programa com a part d'una distribució agregada de programari que contingui programes de diverses fonts. La llicència no pot demanar el pagament d'un cànon o taxa per aquesta venda.
  2. Codi font.
    El programa ha d'incloure el codi font complet, i ha de permetre la distribució tant en forma de codi font com en forma compilada (binària).
  3. Treballs derivats.
    La llicència ha de permetre modificacions i treballs derivats, i ha de permetre que aquestes es puguin distribuir sota els mateixos termes de la llicència del programa original.
  4. Integritat del codi font de l'autor.
    La llicència pot restringir la distribució del codi font de manera modificada només si la llicència permet la distribució de «pedaços» («patch files») juntament amb el codi font amb el propòsit de modificar el programa a l'hora de compilar-lo. La llicència ha de permetre explícitament la distribució del programa a partir del codi font modificat. La llicència pot requerir els treballs derivats a portar un nom o un número de versió diferent del programa original (Això és un compromís. El grup Debian anima a tots els autors a no restringir cap arxiu, sigui font o binari, a ser modificat).
  5. No discriminació contra persones o grups.
    La llicència no ha de discriminar cap persona o grup de persones.
  6. No discriminació en funció del camp d'aplicació.
    La llicència no pot restringir a ningú l'ús del programa en funció del camp d'aplicació. Per exemple, no pot restringir l'ús del programa en una empresa o per a investigació genètica.
  7. Distribució de la llicència.
    Els drets associats al programa s'han d'aplicar a tothom a qui sigui redistribuït el programa, sense necessitat que calgui una llicència addicional per a aquests receptors.
  8. La llicència no ha de ser específica per a Debian.
    Els drets associats al programa no han de dependre de què el programa sigui part d'un sistema Debian. Si el programa és separat de Debian i usat o distribuït sense Debian, però mantenint-se dins de les condicions de la llicència, tots aquells a qui sigui redistribuït el programa han de tenir els mateixos drets que els que hi ha quan forma part de Debian.
  9. La llicència no pot contaminar altres programes.
    La llicència no pot imposar restriccions a altres programes que es distribueixin juntament al programa llicenciat. Per exemple, la llicència no pot insistir en què els altres programes distribuïts pel mateix mitjà hagin de ser programari lliure.

    TORNAR A LES BASES «Copyleft»

    El «copyleft» és un principi que consisteix en usar els drets d'autor («copyright» en anglès) per a garantir la llibertat d'una obra i els seus derivats, en lloc de restringir-ne els drets d'ús, com és el cas del programari propietari. És, també, un joc de paraules amb el terme «copyright». Richard Stallman va descobrir la idea quan un amic seu, aficionat als jocs de paraules, li va escriure en un sobre adreçat a ell: «copyleft: tots els drets capgirats»). El «copyleft» imposa una preservació de totes les llibertats inicials sobre la distribució versió original o modificada d'una obra (normalment un programa). No és, per tant, possible distribuir un programa com a programari propietari si aquest deriva de codi d'un programa publicat com a «copyleft».
    La família més coneguda de llicències copyleft és, per descomptat, la GNU General Public License (GPL) i les seves derivades, la GNU Lesser General Public License (LGPL), i la GNU Free Documentation License (GFDL). Malauradament, les llicències copyleft són normalment incompatibles entre si. En conseqüència, és millor usar-ne només una.
  10. Exemples de llicències
    Las llicències «GPL», «BSD» i «Artistic» són exemples de llicències que considerem «lliures».

    TORNAR A LES BASES Llicències lliures

    La llicència GPL de GNU, la llicència BSD i la Llicència Artística compleixen amb les Directrius sobre Programari Lliure de Debian, malgrat que són molt diferents entre si.
    The GNU GPL, used and promoted by the FSF (Free Software Foundation), is the most common. Its main feature is that it also applies to any derived work that is redistributed: a program incorporating or using GPL code can only be distributed according to its terms. It prohibits, thus, any reuse in a proprietary application. This poses serious problems for the reuse of GPL code in free software incompatible with this license. As such, it is sometimes impossible to link a program published under another free software license with a library distributed under the GPL. On the other hand, this license is very solid in American law: FSF lawyers have participated in the drafting thereof, and have often forced violators to reach an amicable agreement with the FSF without going to court.
    → https://www.gnu.org/copyleft/gpl
    La llicència BSD és la menys restrictiva: tot és permès, incloent l'ús de codi BSD modificat en una aplicació propietària.
    → https://www.opensource.org/licenses/bsd-license.php
    Finalment, la Llicència Artística arriba a un compromís entre les dues altres: la integració de codi en una aplicació propietària és permesa, però qualsevol modificació ha de ser publicada.
    → https://www.opensource.org/licenses/artistic-license-2.0.php
    El text complet d'aquestes llicències es pot trobar a /usr/share/common-licenses/ de qualsevol sistema Debian (en cas de la més recent 3-Clause License de BSD).

COMUNITAT Bruce Perens, un líder polèmic

Bruce Perens fou el segon líder del projecte Debian, just després d'Ian Murdock. Va ser molt controvertit amb els seus mètodes autoritaris i dinàmics. Ell, malgrat tot, es manté com un contribuïdor important a Debian, a qui sens dubte Debian hi està en deute per l'edició de les famoses "Directrius sobre Programari Lliure de Debian" (DFSG), una idea original d'Ean Schuessler. Posteriorment, Bruce en va derivar la famosa "Definició del Programari Lliure", eliminant-ne totes les referències de Debian que contenia.
→ https://opensource.org/
La seva del sortida del projecte va fou força emocional, però Bruce ha estat sempre estretament lligat a Debian, ja que continua promocionant la distribució en àmbits polítics i econòmics. Encara apareix esporàdicament a les llistes de correu per oferir el seu consell i presentar les seves darreres iniciatives en favor de Debian.
Last anecdotal point, it was Bruce who was responsible for inspiring the different “codenames” for Debian versions (1.1 — Rex, 1.2 — Buzz, 1.3 — Bo, 2.0 — Hamm, 2.1 — Slink, 2.2 — Potato, 3.0 — Woody, 3.1 — Sarge, 4.0 — Etch, 5.0 — Lenny, 6.0 — Squeeze, 7 — Wheezy, 8 — Jessie, 9 — Stretch, 10 — Buster, 11 — Bullseye, 12 — Bookworm, 13 (not released yet) — Trixie, Unstable — Sid). They are taken from the names of characters in the Toy Story movie. This animated film entirely composed of computer graphics was produced by Pixar Studios, with whom Bruce was employed at the time that he led the Debian project. The name “Sid” holds particular status, since it will eternally be associated with the Unstable branch. In the film, this character was the neighbor's child who always broke toys — so beware of getting too close to Unstable. Otherwise, Sid is also an acronym for “Still In Development”.